La Convenció de les Nacions Unides relativa als Drets del Xiquet de 1989 i la Convenció de la Haia de 1993 relativa a la protecció del xiquet i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, constituïxen el marc de principis i drets que han de guiar totes les intervencions i decisions que s'adopten en relació amb els menors d'edat i especialment amb aquells que es troben en situació de desprotecció.
En aquest marc l'adopció nacional i internacional és considerada com una mesura de protecció, que ha de respondre sempre a l'interès superior del menor, sense que s'hagen de tindre's en compte altres interessos aliens a este.
Així mateix, la Convenció de Drets del Xiquet en referir-se a l'adopció internacional establix el principi de subsidiarietat de l'adopció internacional, segons el qual l'adopció internacional ha de ser utilitzada sempre com l'últim recurs una vegada esgotades les possibilitats de mesures de protecció en el seu propi país.
Com a recurs de protecció, l'adopció internacional ha d'estar garantida pels Estats responsables de la mateixa i només hauran d'intervindre en estos processos els organismes competents en matèria de protecció de menors.
Aquests organismes són els únics que, per mandat legal, tenen l'obligació que l'adopció internacional es decidisca sempre en interès del menor.
Quins menors poden ser adoptats i quines persones poden oferir-se per a l'adopció internacional
- Quins menors poden ser adoptats
El menor adoptable és aquell que, no sols reunix les condicions legals per a això, sinó que, a més, les seues circumstàncies personals, psicològiques i socials així ho recomanen. És important poder distingir entre menor necessitat d'una mesura de protecció institucional i menor adoptable. Existixen molts menors "necessitats de protecció" però no tots ells són adoptables
- Quines persones poden oferir-se per a l'adopció internacional
La persona/es que s'oferisca per a l'adopció ha de ser capaç d'entendre que, per damunt de tot altre interés, prima l'interés del menor i, per tant, la conveniència de la seua adopció. Deu, a més a més, ser capaç d'entendre i donar resposta a les necessitats afectives, de salut i de comprensió de la història viscuda, en raó de la seua edat i de les circumstàncies que li han envoltat fins al moment de la seua adopció.
Publicacions sobre adopció internacional
El Ministeri, a través de la Direcció General competent en protecció de menors, ha vingut desenvolupant una labor informativa i formativa en matèria d'adopció internacional a partir de la publicació de diversos estudis i documents tècnics.
Aquests estan dirigits a la població general i a les persones interessades en l'adopció internacional, així com també als professionals que, des de l'àmbit públic i privat, participen en els processos d'adopció facilitant-los instruments tècnics de treball.
L'objectiu és impulsar i facilitar, en línia amb els Convenis internacionals i la legislació espanyola en la matèria, l'aplicació d'un sistema garantista en la tramitació de les adopcions internacionals en el qual l'interés dels menors adoptables i la defensa dels seus drets siga prioritari.
- Dambach, M. i Messineo, J. (2020): Adopcions Internacionals Intrafamiliars. Garantir el respecte pel dret del xiquet o xiqueta. Document de treball comparatiu del SSI/CIR nº3: Enfocament en les solucions. Servei Social Internacional. Ginebra
- Aragón, G., Baglietto, C. i Jeannin, C. (2019): Guia per a la valoració de les activitats dels OAA als països d'origen. Servei Social Internacional. Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Espanya
- Dambach, M. (2019): Principi de subsidiarietat. Document de treball comparatiu del SSI/CIR nº1: Enfocament en les solucions. Servei Social Internacional. Ginebra
- Jeannin, C. i Roulez, J.(2019): Accés als orígens: Panorama dels aspectes jurídics i pràctics. Document de treball comparatiu del SSI/CIR nº 2: Enfocament en les solucions. Servei Social Internacional. Ginebra
- Ledesma, J., Louse, H., García, V., Villar, C., Serrano, I. (2019): Manual de recomanacions per a la cerca d'orígens. CORA (Coordinadora d'Associacions d'Adopció i Acolliment)
- Jeannin, C. (Ed.) (2018): Enfortint les competències: Aprendre dels fracassos en l'adopció internacional. Servei Social Internacional. Ginebra
- Baglietto, C., Cantwell, N. i Dambach, M. (eds.) (2016): Responent a les adopcions il·legals: un manual per a professionals. Servei Social Internacional. Ginebra
- Jenny, M. i Romanens-Pythoud, S. (2016): Un futur millor és possible. Promoure la vida familiar per a xiquets amb discapacitat en institució. Manual per a professionals. Servei Social Internacional. Ginebra
- Boèchat, H., Dambach, M., Maurin, C. i Romanens-Pythoud, S. (2015): L'adopció internacional i els seus riscos: Una guia per als candidats. Servei Social Internacional. Ginebra
- Palacios, J. (2010): L'aventura d'adoptar. Guia per a sol·licitants d'adopció internacional. Ministeri de Sanitat i Política Social. Madrid
- Bernacchi, E., Pregliasco, R. i Crine A.M. (Coords.) (2008): Directrius sobre els serveis postadopció. Secretariado de ChildONEurope. Florència
- Berástegui, A. i Gómez-Bengoechea, B. (Coords.) (2008): Els reptes de la postadopció: balanç i perspectives. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Madrid
- Palacios, J. (2008): Manual per a intervencions professionals en adopció internacional. Valoració d'idoneïtat. Assignació de menors a famílies. Seguiment postadoptiu. Ministeri d'Educació, Política Social i Esport. Madrid
- García Villaluenga, L. i Linacero, M. (2006): El dret de l'adoptat a conéixer els seus orígens a Espanya i en el dret comparat. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Madrid
- Adopció internacional i cerca d'orígens: Guia per a adoptats. Servei Social Internacional. Ginebra
- Quadern de vida. Servei Social Internacional
- Importància de la salut del xiquet en el procés d'adopció. Servei Social Internacional. Ginebra