Procediment a seguir en l'adopció internacional

Consideracions generals

En referència als procediments de tramitació de l’adopció internacional a Espanya cal distingir:

 a.     Procediment en aplicació del Conveni relatiu a la protecció del xiquet i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, de maig de 1993

 b.     Procediment amb països que no han ratificat el Conveni relatiu a la protecció del xiquet i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, de maig de 1993

La tramitació d’una adopció internacional s’inicia a Espanya a partir de l’oferiment per a l’adopció formulat per la persona/es interessada/es en l’adopció d’un menor d’origen estranger.

Aquest oferiment s’ha de presentar davant de l’administració pública competent espanyola en matèria d’adopció en les diferents Comunitats Autònomes, iniciant-se així un procés administratiu a Espanya i posteriorment al país d’origen del xiquet, que pot finalitzar amb la resolució d’adopció, que generalment és de caràcter judicial, encara que en alguns països revista caràcter administratiu.

Per a iniciar la tramitació d’oferiments per a l’adopció amb un país, les administracions públiques competents en Espanya comproven, en l’exercici de la seua responsabilitat en matèria de protecció a la infància :

  • Que la legislació d’eixe país regula l’adopció.
  • Que el país disposa d’un organisme competent en matèria de protecció de menors al qual dirigir l’oferiment per a l’adopció perquè puga procedir a la seua tramitació.
  • Que no existisca al país una situació d’inseguretat jurídica greu en la tramitació d’adopcions. Per a això, es recapta informació de fonts oficials i d’organismes internacionals de protecció a la infància.

La Llei d’Adopció Internacional estableix en aquest sentit que no es tramitaran oferiments per a l’adopció de menors nacionals d’un altre país o amb residència habitual en un altre Estat en les circumstàncies següents:

  • Quan el país, on el menor tinga la seua residència habitual, es trobe en conflicte bèl·lic o immers en desastre natural.
  • Si no existeix al país una autoritat específica que controle i garantisca l’adopció i que remeta a les autoritats espanyoles la proposta d’assignació  amb informació sobre l’adoptabilitat del menor i la resta d’informació necessària establida en la llei.
  • Quan al país no es donen les garanties adequades per a l’adopció, o les pràctiques i tramitacions necessàries per a aquesta no respecten l’interès del menor o no compleixen els principis ètics i jurídics internacionals.

L’Administració General de l’Estat, en col·laboració amb les Entitats Públiques, determinarà en cada moment quins països estan immersos en alguna de les circumstàncies anteriors a efectes de decidir iniciar o suspendre la tramitació d’adopcions en ells.

En les adopcions internacionals entren en joc dues legislacions, l’espanyola i la del país d’origen, per la qual cosa han de complir-se els requisits i procediments de les dues lleis.

A més, en les adopcions internacionals intervenen els organismes competents en adopció de dos països, el dels sol·licitants i el d’origen del xiquet, corresponent a cada un responsabilitats diferenciades. Entre les més destacables cal esmentar:

  • A Espanya, la determinació de la idoneïtat de la persona/es que s’ofereix per a adoptar un menor.
  • Al país d’origen: la determinació de l’adoptabilitat dels menors i la conveniència, si és el cas, de l’adopció internacional com el recurs més adequat per a cada menor. Així mateix, l’assignació dels menors a la persona/es que s’ofereix per a l’adopció que estimen més idonis.

La presentació d’un oferiment per adopció internacional és una petició que es formula a un altre país, que no sempre finalitza amb la constitució de l’adopció ja que es troba sotmesa als criteris i decisions dels organismes competents i dels responsables de les polítiques de protecció a la infància dels països d’origen dels menors.

PROCÈS EN APLICACIÓ CONVENI RELATIU A LA PROTECCIÓ DEL XIQUET I A LA COOPERACIÓ EN MATÈRIA D’ADOPCIÓ INTERNACIONAL DE MAIG DE 1993

Aquest Conveni va ser ratificat per Espanya l’any 1995 i és d’aplicació en la tramitació d’adopcions amb els països que també l’han ratificat (vegeu en l’apartat de Normativa -àmbit estatal- informació referent al Conveni de l’Haia, de 29 de maig de 1993, relatiu a la Protecció del Xiquet i a la Cooperació en matèria d’Adopció Internacional).

Aquest Conveni es basa en un sistema de cooperació i repartiment de responsabilitats al llarg del procediment d’adopció entre Autoritats Centrals, de recepció i d’acolliment de menors adoptats, designades específicament per a aquest Conveni en els diferents països. Té com a finalitat bàsica prevenir el tràfic, les irregularitats i els abusos establint mesures que garantisquen les adopcions internacionals

El procediment establit comporta un alt grau de comunicació i cooperació entre les Autoritats Centrals dels dos països implicats en l’adopció internacional, posant-se especial èmfasi en les etapes anteriors a la constitució de l’adopció. Això és, la determinació de l’adoptabilitat dels menors per part dels països d’origen, la valoració de la idoneïtat per a adoptar de la persona/es que s’ofereix per a adoptar per part del país receptor, i l’acord de les dues autoritats en l’assignació d’un xiquet/es a sol·licitants concrets.

Vies de tramitació d’expedients

Per a la tramitació dels expedients d’adopció la persona/es que s’ofereixen per adopció poden utilitzar, amb caràcter general, dues vies.

  • La de les Autoritats Centrals (comunicació entre les Autoritats Centrals de tots dos països al llarg de tot el procediment). Segons la nova legislació espanyola, la funció d’intermediació en l’adopció internacional podrà efectuar-se per les Entitats Públiques directament amb les autoritats centrals als països d’origen dels menors que hagen ratificat el Conveni de l’Haia, de 29 de maig de 1993 sempre que en la fase de tramitació administrativa al país d’origen no intervenen persona física o jurídica o organisme que no haja sigut degudament acreditat.
  • La dels Organismes Acreditats per a l’Adopció Internacional (d’ara en avant: OAA). Aquests organismes, segons el mateix Conveni:
    • Desenvolupen funcions d’intermediació en adopció internacional.
    • Han d’estar acreditats en tots dos països, complint amb els requisits exigits en la legislació vigent espanyola i del país d’origen del menor on vagen a desenvolupar les seues activitats.
    • Actuen en el marc fixat en l’acreditació atorgada per l’administració pública competent.
    • Realitzen funcions d’intermediació, a Espanya i al país d’origen, a través dels seus representants, fins a la finalització del procés d’adopció.
    • Estan sotmesos al control i supervisió de les administracions que les van acreditar.
    • Ofereixen uns serveis d’ajuda a les administracions públiques de tots dos països, ja que serveixen de nexe d’intercanvi de comunicació entre aquestes, i per descomptat a la persona/es que s’ofereix per a l’adopció en el llarg camí de la tramitació de les adopcions. (Vegeu apartat específic d’OAA).

Segons la legislació espanyola, la funció d’intermediació en adopció internacional podrà efectuar-se pels OAA. Cap altra persona o entitat podrà intervenir en funcions d’intermediació per adopcions internacionals.

PROCÈS AMB PAÏSOS QUE NO HAN RATIFICAT EL CONVENI DE MAIG DE 1993

En aquest cas, els expedients d’adopció només es podran tramitar a través d’OAA i el procediment és similar a l’establit per als països del Conveni de l’Haia d’adopció internacional.

Etapes de la tramitació

La tramitació d’una adopció internacional és un procés en el qual poden diferenciar-se diverses etapes que van, des de la presentació del seu oferiment per la persona/es interessada en una adopció, fins al reconeixement de l’adopció a Espanya i, si és el cas, l’enviament dels Informes de seguiment dels menors adoptats als països d’origen.

A continuació ens referirem, amb caràcter general, a aquestes etapes:

Etapa 1.- Informació i preparació sobre adopció internacional

La persona/es que s’ofereix per a l’adopció ha d’assistir  a les sessions informatives i de preparació organitzades per l’Entitat Pública o per l’OAA amb caràcter previ i obligatori a la sol·licitud de la declaració de idoneïtat.

Igualment presentarà el seu oferiment d’adopció perquè puga així procedir-se a l’obertura d’expedient. Per a això haurà d’emplenar una sol·licitud i presentar la documentació requerida per l’administració autonòmica.

Etapa 2.- Valoració de idoneïtat de la persona/es que s’ofereix per a l’adopció d’un menor d’origen estranger

La valoració de idoneïtat de la persona/es que s’ofereix per a l’adopció és un requisit previst en la legislació espanyola per al reconeixement de la resolució d’adopció estrangera i per a la tramitació de les adopcions internacionals.

La idoneïtat haurà de ser declarada per l’Entitat Pública espanyola amb caràcter previ a la constitució de l’adopció, quan la persona/es que s’ofereix per a l’adopció siga resident a Espanya.

La idoneïtat es defineix com la capacitat, aptitud i motivació adequades per a exercir la responsabilitat parental, atenent les necessitats dels menors a adoptar i per a assumir les peculiaritats, conseqüències i responsabilitats que comporta l’adopció internacional.

Té per objectiu assegurar la capacitat de la persona/es que s’ofereix per a l’adopció per a respondre i atendre les necessitats físiques, psíquiques i socials dels xiquets que poden ser adoptats.

Consisteix en una valoració psicosocial de la persona/es que s’ofereix per a l’adopció sobre la situació personal, familiar i social dels adoptants i la seua capacitat per a establir vincles estables i segurs, les seues habilitats educatives i la seua aptitud per a atendre un menor.

Aquest estudi es durà a terme per psicòlegs i treballadors socials amb experiència en protecció de menors, família i adopció.

Aquesta avaluació es duu a terme per professionals de la pròpia administració autonòmica i/o per professionals privats. L’últim, a través de Convenis de col·laboració signats per l’administració amb els col·legis professionals o bé a través d’equips interdisciplinaris autoritzats per a exercir les funcions de valoració.

A la fase de valoració de idoneïtat li precedeix una etapa de preparació per a l’adopció, en la qual es pretén acostar la realitat de l’adopció internacional a la persona/es que s’ofereix per a l’adopció, promoure en ella una reflexió sobre les necessitats dels menors adoptats i ajudar-la en el procés de presa de decisions. La preparació es duu a terme a través d’un programa que inclou sessions grupals amb la persona/es que s’ofereix per a l’adopció i professionals responsables de la seua execució.

Etapa 3.- Obtenció del Certificat de Idoneïtat

Correspon en tot cas a l’Entitat Pública competent de la Comunitat Autònoma l’emissió dels Certificats d’Idoneïtat per a l’adopció internacional, no sent en cap cas una competència delegable en cap altre organisme públic o privat.

En el cas que la resolució de l’administració fora de No Idoneïtat per a l’adopció la persona/es que s’ofereix per a l’adopció pot presentar els recursos procedents, expressats en aquesta resolució.

Els Certificats de Idoneïtat estan referits per regla general per a l’adopció en un país determinat. De la mateixa manera els Informes Psicosocials que han servit de base per a l’emissió del Certificat.

Els Certificats i els Informes psicosocials tenen un període de vigència de tres anys des de la data de la seua emissió per l’òrgan competent, sempre que no es produïsquen modificacions substancials en la situació personal i familiar de la persona/es que s’ofereix per a l’adopció que va donar lloc a la declaració d’idoneïtat. Això estarà subjecte, no obstant això, a les condicions i a les limitacions establides si és el cas en la legislació autonòmica aplicable en cada supòsit.

Etapa 4.- Elecció de la via de tramitació de l’expedient

Amb caràcter general, en el supòsit que l’oferiment per a l’adopció es dirigisca a un país en el qual és d’aplicació el Conveni relatiu a la protecció del xiquet i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, haurà de decidir-se la via de tramitació de l’expedient. Això és, si es tramita a través de les Administracions Públiques espanyoles competents o si es fa a través d’un Organisme Acreditat per a l’Adopció (d’ara en avant OAA).

Per a prendre aquesta decisió haurà de tindre’s en compte :

  • Si el país d’origen del menor ha fixat o no una via exclusiva per a la tramitació d’expedients. Així per exemple, alguns països han optat per que la tramitació d’adopcions internacionals es faça de manera exclusiva a través d’OAA.
  • Si l’Administració General de l’Estat, en col·laboració amb les Entitats Públiques, ha acordat que, respecte a un determinat Estat, únicament es tramiten oferiments d’adopció internacional a través de OAA o autoritzats per les autoritats de tots dos Estats.

Etapa 5.- Preparació de l’expedient a Espanya

La persona/es que s’ofereix per a l’adopció prepararà el seu expedient d’adopció amb tots els documents exigits pel país d’origen del menor.

Aquesta informació és facilitada pels Serveis de Menors de les Comunitats Autònomes i, en el supòsit que tramite a través d’un OAA comptaran amb l’ajuda i assessorament dels professionals d’OAA.

En el supòsit que es tramite amb un país amb una llengua oficial diferent del castellà, els documents hauran de ser traduïts per traductor jurat. Per a conéixer la relació de traductors jurats poden adreçar-se a la pàgina web del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació.

Etapa 6.- Legalització i autenticació dels documents

Perquè els documents emesos a Espanya que formen l’expedient tinguen eficàcia a un país estranger, és imprescindible fer el tràmit de legalització dels mateixos, que consisteix en el reconeixement de la seua legalitat i autenticitat de les persones que els signen.

En funció del país on vaja a dirigir-se la sol·licitud els documents hauran de ser:

  • Postil·lats: En el cas que es tracte de països que han ratificat el Conveni de la Haia de 5 d'octubre de 1961 que eximix del tràmit de legalització de documents. Els organismes encarregats de la postil·la varien en funció de l'òrgan que va emetre el document.
  • Legalitzats i autenticats: Quan el país d'origen no hagen ratificat el referit Conveni, els documents hauran de passar per una cadena de legalització i reconeixement de firmes, l'etapa final de les quals és la legalització del document pel Departament de Legalitzacions del Ministeri d'Afers exteriors i Cooperació a Espanya i finalment pel Consolat del país que corresponga a Espanya.

Etapa 7.- Enviament de l'expedient al país d'origen

L'enviament de l'expedient a l'organisme competent del país d'origen del menor es podrà realitzar, en funció de la via de tramitació de l'expedient en cada cas, de dos formes:

  1. A través de les Autoritats Centrals espanyoles competents en matèria d'adopció internacional (Comunitats Autònomes i Administració General de l'Estat, via valisa diplomàtica) a l'organisme competent del país d'origen dels menors .
  2. A través del OAA triat.

Etapa 8.- Recepció per les autoritats competents espanyoles  de la proposta d' assignació emesa per Autoritat extrangera

Correspon a l'Entitat Pública espanyola competent el rebre l'assignació del menor de les autoritats competents del país d'origen en la qual figure informació sobre la seua identitat, la seua adoptabilidad, el seu mitjà social i familiar, la seua història metgessa i necessitats particulars; així com la informació relativa a l'atorgament dels consentiments de persones, institucions i autoritats requerides per la legislació del país d'origen.

El temps que transcorre des que es remet l'expedient d'oferiment per a l'adopció al país d'origen i es rep la proposta d'assignació d'un menor varia considerablement. Això dependrà de factors com ara: les característiques de la persona/s que s'oferix per a l'adopció, el perfil del menor per al qual se li ha valorat idoni, els menors que poden ser adoptats al país i molts altres condicionants.

Per això, el criteri de data d'arribada d'un expedient al país no és determinant.

Quant a les assignacions cal assenyalar també, que circumstàncies com ara la situació del país, els possibles canvis de legislació, la política de protecció a la infància i les seues decisions respecte a l'adopció nacional i internacional, determinaran les decisions respecte a les noves assignacions de menors a famílies. Tots estos factors poden retardar i a vegades fer que no prospere un projecte d'adopció.

Quan es rep la proposta d'assignació, esta ha d'incloure informació rellevant sobre el menor (adoptabilidad, informe social, informe psicosocial, història mèdica, fotografia …). Això permetrà prendre la decisió més adequada.

Etapa 9.- Vistiplau de la Comunitat Autònoma perquè seguisca #avant el procediment d'adopció

Una vegada que té lloc l'assignació d'un menor a una família, i perquè puga donar-se continuïtat a la tramitació d'una adopció, no n'hi ha prou amb l'acceptació de la persona/s que s'oferix per a l'adopció, sent necessari l'acord de l'Entitat Pública espanyola perquè seguisca #avant el procediment. Això és, l'Autoritat competent de la Comunitat Autònoma que va declarar la idoneïtat haurà de manifestar el seu acord en esta fase tan important del procés, en el qual ja entra en joc la realitat d'un menor concret. Per a això, després de l'avaluació i valoració de la informació rebuda del menor i la de la persona/s que s'oferix per a l'adopció, emetrà el seu criteri, manifestant el seu acord o desacord respecte a la proposta formulada pel país d'origen del xiquet.

Etapa 10.- Acceptació/Rebuig de la proposta de la persona/s que s'oferix per a l'adopció

Així mateix s'haurà de comunicar la proposta d'assignació a la persona/s que s'oferix per a l'adopció, facilitant-li el suport i assessorament necessari perquè puga adoptar la decisió més adequada. La decisió de la persona/s que s'oferix per a l'adopció haurà de ser manifestada per escrit.

Els documents d'acceptació o rebuig de l'Entitat Pública espanyola corresponent, així com de la pròpia persona/s que s'oferix per a l'adopció, hauran de ser remesos a l'Autoritat competent del país del menor.

L'enviament d'estos documents es farà bé a través de les pròpies Autoritats Centrals espanyoles o dels OAA , depenent de la via de tramitació .

Etapa 11.- Viatge al país d'origen del menor. Constitució de l'adopció

El viatge al país té lloc una vegada que la persona/s que s'oferix per a l'adopció confirma que pot desplaçar-se per a la trobada amb el menor i per a la constitució de l'adopció davant l'autoritat competent.

Etapa 12.- Tràmits davant el Consolat espanyol

Una vegada constituïda l'adopció, l'adoptant/s haurà de dirigir-se al Consolat espanyol a l'estranger podent sol·licitar :

  • La inscripció de l'adopció en el Registre Civil Consular. L'Encarregat del Registre ha de realitzar un examen en profunditat de l'expedient, tenint en compte a més que serà responsable de la inscripció de l'adopció amb producció d'efectes a Espanya. (Per a mes informació veure apartat de "Normativa“ d'esta web )
  • L'expedició de visats de reagrupació familiar segons establix el Reglament que desenrotlla la Llei orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seua Integració Social.

El Cònsol, amb caràcter previ a l'expedició d'un visat a favor d'un menor adoptat al país d'acreditació per nacionals espanyols residents a Espanya, haurà de comprovar que l'adopció complix els requisits exigits. (Per a mes informació veure apartat de “Normativa“ d'esta web)

Etapa 13.- L'arribada del menor a Espanya

És aconsellable que els adoptants comuniquen la seua arribada a Espanya amb el menor adoptat al Servici de Protecció de Menors de la seua Comunitat Autònoma.

Etapa 14.- Tràmit a Espanya. Inscripció de l'adopció

Perquè l'adopció plena constituïda a l'estranger siga reconeguda a Espanya és necessari que la persona/s adoptant, una vegada es trobe en el seu lloc de residència, present una sol·licitud d'inscripció de l'adopció en el Registre Civil de la seua localitat, si no s'ha inscrit en el Registre Civil corresponent del Consolat d'Espanya al país d'origen del menor.

En el cas que la resolució del país d'origen no fora d'adopció plena sinó d'adopció simple o tutela amb finalitats d'adopció, haurà de tramitar davant el jutjat espanyol corresponent la conversió en una adopció plena.

Etapa 15.- Informes de seguiment de l'adaptació del menor

Les legislacions de molts països d'origen dels menors exigixen la remissió, durant un període de temps molt variable en cada país, d'Informes de seguiment postadoptiu que faciliten informació sobre l'adaptació del menor a la seua nova família.

Per esta raó, en la fase inicial de la tramitació i abans d'enviar l'expedient de sol·licitud d'adopció al país del menor, la persona/s que s'oferix per a l'adopció ha d'acceptar davant els Servicis competents de la seua residència, este requisit i comprometre's a fer possible que els seguiments es duguen a terme. Sobre la base d'este compromís, l'administració competent espanyola adquirix davant les autoritats de l'altre país el compromís de realitzar-los en els terminis fixats.

Els adoptants hauran de facilitar, en el temps previst, la informació, documentació i entrevistes que l'Entitat Pública, organisme acreditat o entitat autoritzada precisen per a l'elaboració dels informes de seguiment postadoptiu exigits per l'Entitat Pública o per l'autoritat competent del país d'origen. La no col·laboració dels adoptants en esta fase podrà donar lloc a sancions administratives previstes en la legislació autonòmica i podrà ser considerada causa de no idoneïtat en un procés posterior d'adopció. Els adoptants hauran de complir en el temps previst els tràmits postadoptius establits per la legislació del país d'origen del menor adoptat, rebent per a això l'ajuda i assessorament precís per part de les Entitats Públiques i els OAA.

Estos Informes podran ser realitzats directament per les Entitats Públiques competents en matèria d'adopció o podran ser encomanats per estes als OAA.

Etapa 16.- Suport postadoptiu i mediació per a la busca d'orígens

Per a afavorir l'adequada integració d'adoptants i adoptats, les Entitats Públiques competents en matèria d'adopció en les Comunitats Autònomes han d'establir recursos de suport postadoptiu i de mediació per a la busca d'orígens, per a l'adequada atenció d'adoptats i adoptants. Estos podran encomanar-se a OAA .