Els principals referents normatius de protecció infantil són:
1. A nivell internacional
A nivell internacional hi ha els circumscrits a l'àmbit de Nacions Unides. Ací es troben la Convenció sobre els Drets del Xiquet, l'article 19 del qual es refereix al maltractament a la infància, i les Observacions Generals del Comitè dels Drets del Xiquet, que s'encarreguen de connectar aquest marc de Dret Internacional amb realitats educatives, sanitàries, jurídiques i socials que afecten xiquets, xiquetes i adolescents. Les Observacions Generals més rellevants són:
- l'Observació General Nº12 sobre el dret a ser escoltat (2009)
- l'Observació General Nº13 sobre el dret a no ser objecte de cap forma de violència (2011)
- l'Observació General Nº14 sobre el dret a que el seu interès superior siga una consideració primordial (2014)
A més a més, també cal tindre en compte els compromisos i les metes de l'Agenda 2030 en diversos àmbits, i de manera molt específica amb la meta 16.2: “Posar fi al maltractament, l'explotació, la tracta i totes les formes de violència i tortura contra els xiquets” dins de l'Objectiu 16 de promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
Així mateix, el Consell d'Europa compta amb un Comitè Directiu dels Drets del Xiquet (CDENF). Creat en 2020, és l'òrgan intergovernamental del Consell d'Europa responsable de les activitats normatives en l'àmbit dels drets del xiquet i supervisa la implementació de l'Estrategia del Consell d'Europa per als Drets del Xiquet (2022-2027).
Aquest òrgan també supervisa el Comitè d'Experts sobre la Prevenció de la Violència (ENF-VAE), un òrgan subordinat que du a terme una revisió de la legislació, les polítiques i les pràctiques per a enfortir les respostes per a previndre i abordar la violència contra els xiquets, inclosa la violència sexual i el comportament nociu.
Relacionat amb la violència contra la infància i l'adolescència, el Consell d'Europa compta amb estàndards internacionals per a garantir la protecció dels drets de les persones menors d'edat com són:
- el Conveni per a la protecció dels xiquets contra l'explotació i l'abús sexual (Conveni de Lanzarote)
- el Conveni sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul)
- el Conveni sobre la lluita contra la tracta de sers humans
- el Conveni sobre la Ciberdelinqüència
També en l'àmbit internacional parlar de l' Organització per a la Seguretat i la Cooperació en Europa (OSCE) que té al Representant Especial i Coordinador per a la Lluita contra la Tracta de Persones i el Pla d'Acció de l'OSCE contra la tracta de persones.
2. A nivell de la Unió Europea
A nivell de la Unió Europea, la «protecció dels drets del xiquet» s'expressa a través de l'article 3 del Tractat de Lisboa i és un objectiu general de la política comuna, tant en l'espai intern com en les relacions exteriors. I més en relació amb la violència estan:
- la Estrategia per als Drets de la Infància 2021-2024 (en anglés), el punt 3 de la qual tracta sobre combatre la violència contra la infància
- la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d'abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra la tracta de sers humans i la protecció de les víctimes,
- la Directiva 2011/92/UE relativa a la lluita contra els abusos sexuals i l'explotació sexual dels menors i la pornografia infantil,
- la Estrategia de la UE per a una lluita més eficaç contra l'abús sexual de menors (2020-2025)
3. A nivell nacional
A nivell nacional, el cos normatiu espanyol ha incorporat importants avanços en la defensa dels drets de les persones menors d'edat, així com en la seua protecció davant de la violència.
En aquesta evolució encaixa la reforma operada en la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, per la Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, ambdues de modificació del sistema de protecció de la infància i l'adolescència, que introdueix com a principi rector de l'actuació administrativa l'empara de les persones menors d'edat contra totes les formes de violència, incloses les produïdes en el seu entorn familiar, de gènere, la tracta i el tràfic de sers humans i la mutilació genital femenina, entre altres.
I és molt important l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència (LOPIVI). Aquesta llei ve a combatre la violència contra la infància i l'adolescència des d'una aproximació integral, única en tot el territori europeu. La llei va més enllà dels marcs administratius i abasta diversos àmbits per a afirmar la seua voluntat holística. La violència sobre persones menors d'edat és una realitat estesa a una pluralitat de fronts. Pot passar desapercebuda en nombroses ocasions per la intimitat dels àmbits en què es du a terme, tal és el cas de les esferes familiar i escolar, entorns en els quals succeeixen la major part dels incidents i que, en tot cas, haurien de ser marcs de seguretat i desenvolupament personal per a xiquets, xiquetes i adolescents. A més, és freqüent que en aquests escenaris de violència confluïsquen variables sociològiques, educatives, culturals, sanitàries, econòmiques, administratives i jurídiques, el que obliga al fet que qualsevol aproximació legislativa sobre la qüestió requerisca un ampli enfocament multidisciplinari.
Aquesta llei, des d'una perspectiva didàctica, atorga una prioritat essencial a la prevenció, la socialització i l'educació, tant entre les persones menors d'edat com entre les famílies i la pròpia societat civil. La norma estableix mesures de protecció, detecció precoç, assistència, reintegració de drets vulnerats i recuperació de la víctima, que troben la seua inspiració en els models integrals d'atenció identificats com a bones pràctiques a l'hora d'evitar la victimització secundària. Aquesta llei a més ha vingut a reforçar els drets dels xiquets, xiquetes i adolescents, ja que l'objectiu de la mateixa és garantir els seus drets fonamentals: a la seua integritat física, psíquica, psicològica i moral, davant de qualsevol forma de violència, assegurant el lliure desenvolupament de la seua personalitat i establint mesures de protecció integral, que incloguen la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del dany en tots els àmbits en què es desenvolupa la seua vida.
Junt amb això cal assenyalar que, de conformitat amb l'estructura territorial i administrativa de l'Estat espanyol, les Comunitats Autònomes, dotades de potestat legislativa, han desenvolupat àmpliament la legislació autonòmica en matèria de protecció i promoció dels drets de les persones menors d'edat.
Esmentar que pel compromís que apareix en la disposició addicional setena de la Llei Orgànica 8/2021 es crea la Comissió de Seguiment de la LOPIVI, encarregada d'analitzar la posada en marxa de la llei, les seues repercussions jurídiques i econòmiques i l'avaluació del seu impacte. La Comissió es crea per l'Ordre PCM/126/2023, de 10 de febrer, sent un òrgan de cooperació interadministrativa adscrita al Ministeri de Joventut i Infància en què participen diversos ministeris. Després de diverses reunions, la Comissió ha col·laborat en l'elaboració de l'informe d'implementació de la LOPIVI, un informe raonat que inclou una anàlisi i suggeriments per a la millora del sistema.
Traduït automàticament amb OpenAI des de Castellà