La legislació espanyola en matèria d'adopció nacional estableix per a adoptants i persones adoptades els següents requisits:
Per part de les persones adoptants:
Ser major de vint-i-cinc anys. En l'adopció per part de dues persones serà suficient que una d'elles haja assolit aquesta edat.
La diferència d'edat entre adoptant i persona adoptada serà de, almenys, setze anys i no podrà ser superior a quaranta-cinc anys. Quan foren dues les persones adoptants, serà suficient amb que una d'elles no supere la diferència màxima d'edat amb la persona adoptada.
Haver sigut declarat idoni per a l'exercici de la pàtria potestat per l'entitat pública competent.
Per part de la persona adoptada:
Solament es podrà adoptar a persones menors d'edat no emancipades. Per excepció, serà possible l'adopció d'una persona major o menor d'edat emancipada quan, immediatament abans de l'emancipació, hagués existit una situació no interrompuda d'acolliment o convivència d'almenys un any.
No es pot adoptar a descendents ni a parents en segon grau de la línia col·lateral per consanguinitat o afinitat.
Els serveis de protecció a la infància de les comunitats autònomes i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla tenen la competència per a tramitar expedients d'adopció.
Traduït automàticament amb OpenAI des del Castellà