Acolliment Familiar

En determinats casos els menors no poden viure amb les seues famílies biològiques, a causa de problemes de diferents tipus que fan que aquesta convivència els deixe en una situació de risc o desemparament. L'acolliment és una mesura de protecció aplicable a aquests menors que han de ser separats temporalment o permanentment dels seus pares o tutors. L'acolliment pot ser residencial o familiar.

L'acolliment familiar enfront de l'acolliment residencial suposa la convivència i integració d'un xiquet, xiqueta o adolescent en una família bé durant un temps, o bé de manera definitiva.

L'acolliment familiar és una mesura de protecció solidària amb els xiquets/es i les seues famílies biològiques, que evita l'estada en centres de protecció de menors, els ofereix la possibilitat de desenrotllar-se en el millor entorn possible per a créixer i mantindre la vinculació amb els seus pares i germans.

1. Principis generals de l'acolliment                     
2. Objectius de l'acolliment  

PRINCIPIS GENERALS DE L'ACOLLIMENT

Quines persones o famílies poden acollir?

Famílies monoparentals, biparentals, o amb un altre tipus d'estructura, sense importar l'edat, el sexe o l'estat civil, disposades a oferir un ambient estable i afectiu al menor. Famílies o persones que se senten implicades amb el benestar de la infància, han fet una reflexió sobre l'acolliment, i tenen una situació personal i sociofamiliars que els permet oferir-se com família acollidora.

L'Administració, com a responsable dels menors, té l'obligació i la responsabilitat de conéixer a les famílies sol·licitants d'acolliment. Les famílies han de tindre les capacitats, actituds, i entusiasme per a fer front, en alguns casos, a certes característiques dels menors subjectes a aquesta mesura de protecció, com ara: dèficit en el seu desenrotllament afectiu, dificultat per a les seues relacions socials, dificultats cognitives, problemes d'afecció, trastorns de conducta, diferència ètnica, etc.

A més de tot l'anterior, les famílies acollidores han de tindre també les capacitats suficients per a col·laborar amb el menor perquè es produïsca la reintegració en la seua família biològica. Per això, l'acolliment és una mesura de suport al menor i la seua família biològica.

L'acolliment Familiar no és una adopció, ni un pas cap a ella

L'acolliment familiar és una mesura de protecció que buscant sempre l'interés superior del menor, té per objectiu afavorir el seu desenrotllament en el si d'una família, prioritzant, si fóra possible, la reintegració en la seua família d'origen. No obstant això l'adopció comporta la ruptura de vincles del xiquet o xiqueta amb la seua família biològica.

L'acolliment i l'adopció, són mesures de protecció diferents. Les persones que es decidisquen a acollir un menor han de tindre clar que el menor que acullen no va a ser el seu jurídicament el seu fill,  excepte que, per donar-se determinades circumstàncies el menor siga declarat adoptable, en aquest cas i prèvia la declaració d'idoneïtat per a adoptar, l'acolliment acabaria en adopció.

Característiques dels menors susceptibles d'acolliment familiar

Perquè un xiquet o una xiqueta puga ser acollit per una família, l'Administració, com a responsable dels menors, té l'obligació i la responsabilitat de conéixer a les famílies sol·licitants d'acolliment, i aquestes han de ser conscients de les característiques d'aquests menors que han tingut una experiència de vida diferent a la que tenen els xiquets i xiquetes que viuen amb les seues famílies biològiques normalitzades.

Alguns dels menors del sistema de protecció han sigut objecte d'abandó, negligència, maltractaments o qualsevol altra circumstància dolorosa i/o traumàtica.  Per això pot ser que siguen xiquets i xiquetes amb dèficit en el seu desenrotllament afectiu, dificultat per a les seues relacions socials, dificultats cognitives, problemes d'afecció, trastorns de conducta, diferència ètnica, en alguns casos. En general, els menors del sistema de protecció tenen algunes dificultats afegides per la seua història viscuda.

És important que les famílies tinguen en compte la probabilitat de l'existència d'aquestes dificultats derivades de les característiques dels menors de protecció.

Xiquets, xiquetes i adolescents amb més dificultats per a ser acollits

En general, els xiquets i xiquets majors de set anys, adolescents i preadolescents, els grups de germans i els xiquets/es amb necessitats especials: menors amb discapacitat, problemes de conducta, problemes de salut crònic o greu, abusos sexuals, fracassos en altres acolliments familiars…, són els col·lectius que troben més dificultats per a ser acollits.

OBJECTIUS DE L'ACOLLIMENT

• Proporcionar al menor un entorn normalitzat, estimulant, segur i emocionalment estable que afavorisca la inclinació i la reparació del possible mal patit.
• Possibilitar el desenrotllament harmònic i integral del menor en un clima d'acceptació, protecció i afecte, sense perdre (si fora possible) la relació i el vincle amb la seua família biològica.
• Facilitar models de referència i imitació.
• Evitar la institucionalització dels menors, plantejant una alternativa als centres residencials.

L'evolució i desenrotllament dels drets de la infància es correspon amb el nivell de desenrotllament aconseguit en la societat pel que fa als drets humans i drets socials. Els textos legals traduïxen els valors d'una societat en un moment donat i, en el nostre cas, ens assenyalen el concepte i tractament del menor i  la menor en cada època.

És a finals del segle passat quan, per part dels Estats, es comença a reconéixer l'existència de necessitats específiques de la infància, és a dir, el dret de tot xiquet i xiqueta, pel simple fet de ser-ho, a rebre atenció, prevalent els seus drets com a persones.

1. Interés superior del menor
2. Convivència Familiar
3. Relacions personals
4. Informació
5. Auditoria
6. Tractament individualitzat                     
   *****

1. Interés superior del menor

En les mesures adoptades per les institucions, públiques o privades, els tribunals o els òrgans legislatius, primarà l'interés superior del menor sobre qualsevol altre interés legítim que poguera concórrer. Per a això, els menors participaran, en funció de la seua edat, maduresa, desenrotllament i evolució personal, en els processos que els afecten.

2. Convivència Familiar 

L'acolliment familiar ha de desenvolupar-se en un entorn familiar adequat i lliure de violència, prioritzant la permanència en la seua família d'origen, sempre que siga possible i positiu per al menor.

Tots els menors tenen dret a participar plenament en la vida familiar de l'acollidor.

3. Relacions personals

Els menors tindran dret a relacionar-se amb la seua família d'origen en el marc del règim de visites, relació i comunicació establits per l'Entitat Pública, conservant els vincles afectius amb els seus germans i, a tal fi, les Administracions han de procurar que tots ells siguen adoptats per una mateixa persona o família, i en cas de separació, es facilitarà la relació entre els mateixos, si aquesta relació és desitjada pels menors i respon al seu interés.

Igualment, els menors tenen dret a mantindre relació amb la família d'acollida després de la finalització de l'acolliment si l'Entitat Pública entén que convindria al seu interés superior,  i sempre que ho consenta: el menor,  si té prou maduresa i en tot cas si fora major de dotze anys, la família d'acollida i la d'origen o, si es el cas, la família adoptiva o d'acolliment permanent.

4. Informació

Els menors tindran dret a dirigir-se directament a l'Entitat Pública,  ser informats, oïdes i escoltats durant tot el procés d'acolliment, tenint en compte el seu grau de maduresa, sobre les qüestions següents:

• Reconeixement com a beneficiari del dret d'assistència jurídica gratuïta quan es trobe en situació de desemparament.
• Causes de separació de la seua família, duració prevista de la mesura de protecció i termini que es preveu per a la reunificació familiar.
• Conéixer progressivament la seua realitat sociofamiliars i les seues circumstàncies per a facilitar l'assumpció d'estes.
• Ser informat de qualsevol fet transcendent relatiu a l'acolliment.
• Rebre amb suficient anticipació la informació, els serveis i els suports generals que siguen necessaris per a fer efectius els drets dels menors amb discapacitat.
• Pla d'intervenció individualitzat.
• Conéixer les resolucions de formalització i cessament de l'acolliment.
• Drets que l'assistixen respecte a la seua situació personal i familiar.
• Posar en coneixement del Ministeri Fiscal les reclamacions o queixes que considere, sobre les circumstàncies del seu acolliment.
• Sol·licitar informació o demanar, per si mateix si tinguera suficient maduresa, el cessament de l'acolliment familiar.
• Accedir al seu expedient i conéixer, si és el cas,  les dades sobre els seus orígens i parents biològics, una vegada aconseguida la majoria d'edat

Tota aquesta informació es facilitarà als menors en un llenguatge comprensible, en formats accessibles i adaptats a les seues circumstàncies. 

5. Audiència

Els menors tindran dret a ser sentits, d'acord amb la seua edat i condicions de maduresa, en la tramitació dels procediments d'acolliment, valorant-se la seua opinió abans de dictar la corresponent resolució administrativa o d'efectuar qualsevol proposta de resolució judicial. En el cas que els menors tinguen 12 anys complits, hauran de prestar el seu consentiment a l'acolliment.

6. Tractament Individualitzat

Els menors tenen dret a rebre el suport educatiu i psicoterapèutic per part de l'Entitat Pública, per a superar trastorns psicosocials d'origen, mesura aquesta aplicable tant en acolliment residencial, com en acolliment familiar.

L'acolliment pot ser residencial  o familiar.

Segons la informació del  Butlletí de Dades Estadístiques del Sistema de Protecció a la Infància de 2019, publicat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a Espanya la xifra de menors atesos en el sistema de protecció en acolliment familiar a 31 de desembre de 2019, ronda els 19.320 enfront dels 23.209 que es troben atesos en acolliment residencial, cosa que dona una idea de la importància d'aquest recurs.

L'acolliment familiar en relació amb les característiques de la família acollidora pot ser dins de la mateixa família extensa del menor o en família aliena.

Els acolliments en família extensa tenen caràcter preferent respecte a l'acolliment en família aliena,  perquè permet la preservació de la família i que els xiquets i xiquetes convisquen amb persones que ja coneixen i en les que confien; dona suport a la transmissió de la identitat cultural i ètnica de la família del xiquet; fomenta les relacions entre germans i germanes alhora que la construcció i enfortiment dels llaços afectius amb els membres de la família extensa i proporciona un entorn de seguretat i un conjunt de recursos a les famílies en crisi. Els acollidors en família extensa han d'estar preparats per a assegurar el benestar psicològic i físic del xiquet, per a cobrir les necessitats especials i per a manejar les seues relacions i contactes amb els pares biològics del xiquet.

L'acolliment en família aliena es promou quan no és possible en la família extensa del menor, bé per inexistència de parents interessats en la seua constitució o per falta d'idoneïtat d'aquests per a l'acolliment familiar.

El acolliment familiar, en relació a la seua duració i objectius, podrà adoptar les següents modalitats:

1. Acolliment familiar temporal.  

L'acolliment familiar serà temporal, bé perquè de la situació del menor es preveja la reintegració d'aquest en la seua pròpia família, o bé mentres s'adopte una mesura de protecció que tinga un caràcter més estable com l'acolliment familiar permanent o l'adopció. Aquest acolliment tindrà una duració màxima de dos anys, excepte que l'interés superior del menor aconselle la pròrroga de la mesura.

2. Acolliment familiar permanent.

L'acolliment familiar permanent es constituirà bé en finalitzar el termini de dos anys d'acolliment temporal per no ser possible la reintegració familiar, o bé directament en casos de menors amb necessitats especials o quan les circumstàncies del menor i la seua família així ho aconsellen.

3. Acolliment especialitzat o professionalitzat.

L'acolliment en família aliena podrà ser especialitzat, entenent per tal el que es desenvolupa en una família en la qual algun dels seus membres disposa de qualificació, experiència i formació específica per a exercir aquesta funció respecte de menors amb necessitats o circumstàncies especials amb plena disponibilitat i percebent per això la corresponent compensació econòmica, sense suposar en cap cas una relació laboral.

L'acolliment especialitzat podrà ser professionalitzat quan, reunint els requisits anteriorment citats de qualificació, experiència i formació especifica, existisca una relació laboral de l'acollidor o els acollidors amb l'Entitat Pública.

4. Acolliment familiar d'urgència.

L'acolliment familiar d'urgència està principalment dirigit a menors de sis anys, tindrà una duració no superior a sis mesos, mentre es decidisca la mesura de protecció familiar que corresponga.

1.- La Normativa Internacional

Les mesures internacionals per a la protecció a la infància van ser pràcticament inexistents fins al segle XX, sent en la segona mitat quan assoleixen el seu principal període de desenvolupament normatiu a nivell internacional que serà progressivament ratificat i incorporat al marc legal dels diferents Estats.

La Declaració dels Drets del Xiquet que va proclamar Nacions Unides en la seua Resolució 1386 el 20 de novembre de 1959, en el seu principi 6 estableix que, “sempre que siga possible, el xiquet deurà créixer a la protecció i sota la responsabilitat dels seus pares i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i seguretat moral i material”. Aquesta Declaració no tenia caràcter vinculant.

La Convenció sobre els Drets del Xiquet de 20 de novembre de 1989 S'obrirà en una finestra nova. i els seus Protocols facultatius, es va convertir en llei  en 1990, després de ser signada i acceptada per 20 països, entre ells Espanya, que la va ratificar el 30 de novembre d'enguany. Hui, la Convenció ja ha sigut acceptada per tots els països del món, excepte els Estats Units.

La CDN és un instrument internacional obligatori pel qual els estats que la ratifiquen es comprometen formalment a respectar els drets i deures enunciats, formant part de l'ordenament jurídic dels països.

En el seu article 21 estableix que “els xiquets temporalment o permanentment privats del seu mitjà familiar, o el superior interés del qual exigisca que no romanguen en aquest mitjà, tindran dret a la protecció i assistència especials de l'Estat”. L'acolliment és la mesura de protecció que dona resposta a aquest dret.

Altres instruments internacionals:                      
Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de 13 de desembre de 2006. La Resolució (77) 33 de 3 de novembre de 1977 del Consell d'Europa sobre Acolliment de Menors.                     
Conveni relatiu a la protecció del xiquet i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, de 29 de maig de 1993 (impulsats per la Conferència de la Haia de Dret internacional privat).                     
Conveni relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement, l'execució i la cooperació en matèria de responsabilitat parental i de mesures de protecció dels xiquets, de 28 de maig de 2010 (impulsats per la Conferència de la Haia de Dret internacional privat).

2. La Normativa Estatal

A Espanya serà a finals dels 80 quan comence a formar-se un marc legal per a l'acolliment, encara que no serà fins als 90 quan existisquen lleis de caràcter estatal veritablement rellevants sobre aquest tema.

En 1996 s'aprova la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor i de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, és un text fonamental en matèria de protecció als menors d'edat que consagra l'interés superior del menor com a principi fonamental. Ja no es considera que el menor siga un subjecte passiu sinó que es tendeix al ple reconeixement de la titularitat dels seus drets i d'una capacitat progressiva per a exercir-los. Amb aquesta filosofia d'actuació es pretén que els menors puguen construir progressivament una percepció de control sobre la seua situació personal i de la seua projecció de futur. L'acolliment familiar es troba recollit en els articles 20 i 20 bis d'aquest text normatiu.

En l'any 2015 s'aprova la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència que modifica en el seu article segon el Codi Civil recollint en l'article 172 ter la prioritat de l'acolliment familiar respecte al residencial.

L'acolliment ve regulat en el Títol VII del Codi Civil, denominat "De les relacions paternfilials", Capítol V, "De l'adopció i altres formes de protecció de menors", Secció 1a, "De la guarda i acolliment de menors", i més concretament dels articles 172 al 174 CC. Reformats per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència.

L'article 173 del Codi Civil estableix que, “L'acolliment familiar produïx la plena participació del menor en la vida de família i imposa a qui el rep les obligacions de vetlar per ell, tindre'l en la seua companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral en un entorn afectiu. En el cas de menor amb discapacitat, haurà de continuar amb els suports especialitzats que estiguera rebent o adoptar-ne d'altres més adequats a les seues necessitats”.

3. La Normativa autonòmica

Quant a la regulació autonòmica de l'acolliment, les Comunitats Autònomes han aprovat i desenrotllat nombroses lleis d'acord amb les seues competències en aquesta matèria i sempre tenint com a referent la legislació nacional i internacional.

Les competències en matèria de protecció de menors es troben assumides per les Comunitats Autònomes. SI ET VÉ DE GUST ACOLLIR, pots punxar en l'enllaç corresponent al teu lloc de residència, on podràs obtindre tota la informació necessària.

SI ET VÉ DE GUST ACOLLIR       

Les competències en matèria de protecció de menors es troben assumides per les Comunitats Autònomes.

Per a tots aquells interessats en aquesta mesura de protecció al menor, poden trobar la informació necessària en el link de Preguntes Freqüents.

SERVEIS MULTICANAL Ser AcollidorA    DE CREU ROJA  

Ser AcollidorA  és una plataforma tecnològica creada específicament per al projecte d'acolliment familiar de Creu Roja, amb l'objectiu que qualsevol persona interessada puga contactar amb el Servei per diversos canals per a resoldre dubtes o buscar informació relacionada amb l'acolliment familiar, rebent una atenció personalitzada i gratuïta per part de professionals especialitzats.

Per a més informació: www.cruzroja.es/acogimientofamiliar

Dades estadístiques de protecció a la infància

Convenció sobre els Drets del Xiquet de 20 de novembre de 1989

Declaració dels Drets del Xiquet de 1959

Campanya 2019         
Última campanya d'acolliment familiar

Preguntes Freqüents.      
Preguntes freqüents sobre l'acolliment familiar