Acolliment Familiar

En determinats casos els menors no poden viure amb les seves famílies biològiques, a causa de problemes de diversos tipus que fan que aquesta convivència els deixi en una situació de risc o desemparament. L'acolliment és una mesura de protecció aplicable a aquests menors que han de ser separats temporalment o permanentment dels seus pares o tutors. L'acolliment pot ser residencial o familiar.

L'acolliment familiar enfront de l'acolliment residencial suposa la convivència i integració d'un nen, nena o adolescent en una família bé durant un temps, o bé de manera definitiva.

L'acolliment familiar és una mesura de protecció solidària amb els nens/es i les seves famílies biològiques, que evita l'estada en centres de protecció de menors, els ofereix la possibilitat de desenvolupar-se en el millor entorn possible per créixer i mantenir la vinculació amb els seus pares i germans.

1. Principis generals de l'acolliment                     
2. Objectius de l'acolliment  

PRINCIPIS GENERALS DE L'ACOLLIMENT

Quines persones o famílies poden acollir?

Famílies monoparentals, biparentals, o amb un altre tipus d'estructura, sense importar l'edat, el sexe o l'estat civil, disposades a oferir un ambient estable i afectiu al menor. Famílies o persones que se senten implicades amb el benestar de la infància, han fet una reflexió sobre l'acollida, i tenen una situació personal i sociofamiliar que els permet oferir-se com a família acollidora.

L'Administració, com a responsable dels menors, té l'obligació i la responsabilitat de conèixer les famílies sol·licitants d'acolliment. Les famílies han de tenir les capacitats, actituds i entusiasme per fer front, en alguns casos, a certes característiques dels menors subjectes a aquesta mesura de protecció, com ara: dèficit en el seu desenvolupament afectiu, dificultat per a les seves relacions socials, dificultats cognitives, problemes de vincle, trastorns de conducta, diferència ètnica, etc.

A més a més de tot l'anterior, les famílies acollidores han de tenir també les capacitats suficients per col·laborar amb el menor perquè es produeixi la reintegració en la seva família biològica. Per això, l'acolliment és una mesura de suport al menor i a la seva família biològica.

L'acolliment Familiar no és una adopció, ni un pas cap a ella

L'acolliment familiar és una mesura de protecció que buscant sempre l'interès superior del menor, té com a objectiu afavorir el seu desenvolupament en el si d'una família, prioritzant, si fos possible, la reintegració en la seva família d'origen. Tanmateix, l'adopció comporta la ruptura de vincles del nen o nena amb la seva família biològica.

L'acolliment i l'adopció són mesures de protecció diferents. Les persones que es decideixin a acollir un menor han de tenir clar que el menor que acullen no serà jurídicament el seu fill, tret que, per donar-se determinades circumstàncies, el menor sigui declarat adoptable, cas en què prèviament a la declaració d'idoneïtat per adoptar, l'acolliment acabaria en adopció.

Característiques dels menors susceptibles d'acolliment familiar

Perquè un nen o una nena pugui ser acollit per una família, l'Administració, com a responsable dels menors, té l'obligació i la responsabilitat de conèixer les famílies sol·licitants d'acolliment, i aquestes han de ser conscients de les característiques d'aquests menors que han tingut una experiència de vida diferent de la que tenen els nens i nenes que viuen amb les seves famílies biològiques normalitzades.

Alguns dels menors del sistema de protecció han estat objecte d'abandonament, negligència, maltractaments o qualsevol altra circumstància dolorosa i/o traumàtica. Per tant, pot ser que siguin nens i nenes amb dèficit en el seu desenvolupament afectiu, dificultat per a les seves relacions socials, dificultats cognitives, problemes de vincle, trastorns de conducta, diferència ètnica, en alguns casos. En general, els menors del sistema de protecció tenen algunes dificultats afegides per la seva història viscuda.

És important que les famílies tinguin en compte la probabilitat de l'existència d'aquestes dificultats derivades de les característiques dels menors de protecció.

Nens, nenes i adolescents amb més dificultats per ser acollits

En general, els nens i nenes majors de set anys, adolescents i preadolescents, els grups de germans i els nens/es amb necessitats especials: menors amb discapacitat, problemes de conducta, problemes de salut crònic o greu, abusos sexuals, fracassos en altres acolliments familiars..., són els col·lectius que troben més dificultats per ser acollits.

OBJECTIUS DE L'ACOLLIMENT

• Proporcionar al menor un entorn normalitzat, estimulant, segur i emocionalment estable que afavoreixi el vincle i la reparació del possible dany sofert.
• Possibilitar el desenvolupament harmònic i integral del menor en un clima d'acceptació, protecció i afecte, sense perdre (si fos possible) la relació i el vincle amb la seva família biològica.
• Facilitar models de referència i imitació.
• Evitar la institucionalització dels menors, plantejant una alternativa als centres residencials.

L'evolució i desenvolupament dels drets de la infància es correspon amb el nivell de desenvolupament assolit en la societat en relació als drets humans i drets socials. Els textos legals tradueixen els valors d'una societat en un moment donat i, en el nostre cas, ens assenyalen el concepte i tractament del menor i la menor en cada època.

És a finals del segle passat quan, per part dels Estats, es comença a reconèixer l'existència de necessitats específiques de la infància, és a dir, el dret de tot nen i nena, pel fet de ser-ho, a rebre atenció, prioritzant els seus drets com a persones.

1. Interès superior del menor
2. Convivència Familiar
3. Relacions personals
4. Informació
5. Audiència
6. Tractament Individualitzat                     
   *****

1. Interès superior del menor

En les mesures adoptades per les institucions, públiques o privades, els Tribunals o els òrgans legislatius, prevaldrà l'interès superior del menor sobre qualsevol altre interès legítim que pugui concórrer. Per això, els menors participaran, en funció de la seva edat, maduresa, desenvolupament i evolució personal, en els processos que els afectin.

2. Convivència Familiar 

L'acolliment familiar s'ha de desenvolupar en un entorn familiar adequat i lliure de violència, prioritzant la permanència en la seva família d'origen, sempre que sigui possible i positiu per al menor.

Tots els menors tenen dret a participar plenament en la vida familiar de l'acollidor.

3. Relacions personals

Els menors tindran dret a relacionar-se amb la seva família d'origen en el marc del règim de visites, relació i comunicació establert per l'Entitat Pública, conservant els vincles afectius amb els seus germans i, a tal fi, les Administracions han de procurar que tots ells siguin adoptats per una mateixa persona o família, i en cas de separació, es facilitarà la relació entre els mateixos, si aquesta relació és desitjada pels menors i respon al seu interès.

Igualment, els menors tenen dret a mantenir relació amb la família d'acollida després del cessament de l'acolliment si l'Entitat Pública entén que convé al seu interès superior, i sempre que ho consenti: el menor, si té prou maduresa i en tot cas si fos major de dotze anys, la família d'acollida i la d'origen o, en el seu cas, la família adoptiva o d'acolliment permanent.

4. Informació

Els menors tindran dret a dirigir-se directament a l'Entitat Pública, ser informats, sentits i escoltats durant tot el procés d'acolliment, tenint en compte el seu grau de maduresa, sobre les següents qüestions:

• Reconeixement com a beneficiari del dret d'assistència jurídica gratuïta quan es trobi en situació de desamparament.
• Causes de separació de la seva família, durada prevista de la mesura de protecció i termini que es preveu per a la reunificació familiar.
• Conèixer progressivament la seva realitat sociofamilar i les seves circumstàncies per facilitar la seva assumpció.
• Ser informat de qualsevol fet rellevant relatiu a l'acolliment.
• Rebre amb suficient antelació la informació, els serveis i els suports generals que siguin necessaris per fer efectius els drets dels menors amb discapacitat.
• Pla d'intervenció individualitzat.
• Conèixer les resolucions de formalització i cessament de l'acolliment.
• Drets que li assisteixen respecte a la seva situació personal i familiar.
• Posar en coneixement del Ministeri Fiscal les reclamacions o queixes que consideri, sobre les circumstàncies del seu acolliment.
• Sol·licitar informació o demanar, per si mateix si té prou maduresa, el cessament de l'acolliment familiar.
• Accedir al seu expedient i conèixer, en el seu cas, les dades sobre els seus orígens i parents biològics, un cop aconseguida la majoria d'edat.

Tota aquesta informació es facilitarà als menors en un llenguatge comprensible, en formats accessibles i adaptats a les seves circumstàncies. 

5. Audiència

Els menors tindran dret a ser escoltats, d'acord amb la seva edat i condicions de maduresa, en la tramitació dels procediments d'acolliment, valorant la seva opinió abans de dictar la corresponent resolució administrativa o d'efectuar qualsevol proposta de resolució judicial. En el cas que els menors tinguin 12 anys complerts, hauran de prestar el seu consentiment a l'acolliment.

6. Tractament Individualitzat

Els menors tenen dret a rebre el suport educatiu i psicoterapèutic per part de l'Entitat Pública, per superar trastorns psicosocials d'origen, mesura aquesta aplicable tant en acolliment residencial, com en acolliment familiar.

L'acolliment pot ser residencial o familiar.

Segons la informació del Butlletí de dades Estadístiques del Sistema de Protecció a la Infància de 2019, publicat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a Espanya la xifra de menors atesos en el sistema de protecció en acolliment familiar a 31 de desembre de 2019, ronda els 19.320 enfront dels 23.209 que es troben atesos en acolliment residencial, cosa que dona una idea de la importància d'aquest recurs.

L'acolliment familiar en relació amb les característiques de la família acollidora pot ser dins de la pròpia família extensa del menor o en família aliena.

Els acolliments en família extensa tenen caràcter preferent respecte a l'acolliment en família aliena, per permetre la preservació de la família i que els nens i nenes convisquin amb persones que ja coneixen i en qui confien; suporta la transmissió de la identitat cultural i ètnica de la família del nen; fomenta les relacions entre germans i germanes alhora que la construcció i enfortiment dels llaços afectius amb els membres de la família extensa i proporciona un entorn de seguretat i un conjunt de recursos a les famílies en crisi. Els acollidors en família extensa han d'estar preparats per assegurar el benestar psicològic i físic del nen, per cobrir les necessitats especials i per manejar les seves relacions i contactes amb els pares biològics del nen.

L'acolliment en família aliena es promou quan no és possible en la família extensa del menor, bé per inexistència de parents interessats en la seva constitució o per manca d'idoneïtat d'aquests per a l'acolliment familiar.

L'acolliment familiar, en relació a la seva durada i objectius, podrà adoptar les següents modalitats:

1. Acolliment familiar temporal. 

L'acolliment familiar serà temporal, bé perquè de la situació del menor es prevegi la reintegració d'aquest en la seva pròpia família, o bé en tant s'adopti una mesura de protecció que tingui un caràcter més estable com l'acolliment familiar permanent o l'adopció. Aquest acolliment tindrà una durada màxima de dos anys, llevat que l'interès superior del menor aconselli la pròrroga de la mesura.

2. Acolliment familiar permanent.

L'acolliment familiar permanent es constituirà bé al finalitzar el termini de dos anys d'acolliment temporal per no ser possible la reintegració familiar, o bé directament en casos de menors amb necessitats especials o quan les circumstàncies del menor i la seva família així ho aconsellin.

3. Acolliment especialitzat o professionalitzat.

L'acolliment en família aliena podrà ser especialitzat, entenent per tal el que es desenvolupa en una família en què algun dels seus membres disposa de qualificació, experiència i formació específica per exercir aquesta funció respecte de menors amb necessitats o circumstàncies especials amb plena disponibilitat i percebent per això la corresponent compensació econòmica, sense suposar en cap cas una relació laboral.

L'acolliment especialitzat podrà ser professionalitzat quan, reunint els requisits abans citats de qualificació, experiència i formació específica, existeixi una relació laboral de l'acollidor o els acollidors amb l'Entitat Pública.

4. Acolliment familiar d'urgència.

L'acolliment familiar d'urgència està principalment dirigit a menors de sis anys, tindrà una durada no superior a sis mesos, en tant es decideix la mesura de protecció familiar que correspongui.

1.- La Normativa Internacional

Les mesures internacionals per a la protecció a la infància van ser pràcticament inexistents fins al segle XX, essent a la segona meitat quan assoleixen el seu principal període de desenvolupament normatiu a nivell internacional que serà progressivament ratificat i incorporat al marc legal dels diferents Estats.

La Declaració dels Drets del Nen que va proclamar Nacions Unides en la seva Resolució 1386 el 20 de novembre de 1959, en el seu principi 6 estableix que, “sempre que sigui possible, el nen haurà de créixer a la protecció i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d'afecte i seguretat moral i material”. Aquesta Declaració no tenia caràcter vinculant.

La Convenció sobre els Drets del Nen del 20 de novembre de 1989 S'obrirà en una finestra nova. i els seus Protocols facultatius, es va convertir en llei en 1990, després de ser signada i acceptada per 20 països, entre ells Espanya, que la va ratificar el 30 de novembre d'aquest any. Avui, la Convenció ja ha estat acceptada per tots els països del món, excepte els Estats Units.

La CDN és un instrument internacional obligatori per al qual els estats que la ratifiquen es comprometen formalment a respectar els drets i deures enunciats, formant part de l'ordenament jurídic dels països.

En el seu article 21 estableix que “els nens temporalment o permanentment privats del seu medi familiar, o el superior interès del qual exigeixi que no romanguin en aquest mitjà, tindran dret a la protecció i assistència especials de l'Estat”. L'acolliment és la mesura de protecció que dona resposta a aquest dret.

Altres instruments internacionals:                      
Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat del 13 de desembre de 2006. La Resolució (77) 33 del 3 de novembre de 1977 del Consell d'Europa sobre Acolliment de Menors.                     
Conveni relatiu a la protecció del nen i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, del 29 de maig de 1993 (impulsats per la Conferència de l'Haia de Dret internacional privat).                     
Conveni relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement, l'execució i la cooperació en matèria de responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens, del 28 de maig de 2010 (impulsats per la Conferència de l'Haia de Dret internacional privat).

2. La Normativa Estatal

A Espanya serà a finals dels anys 80 quan comenci a formar-se un marc legal per a l'acolliment, encara que no serà fins als anys 90 quan existiran lleis de caràcter estatal veritablement rellevants en aquest sentit.

El 1996 s'aprova la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor i de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, és un text fonamental en matèria de protecció als menors d'edat que consagra l'interès superior del menor com a principi fonamental. Ja no es considera que el menor sigui un subjecte passiu sinó que es tendeix al ple reconeixement de la titularitat dels seus drets i d'una capacitat progressiva per exercir-los. Amb aquesta filosofia d'actuació es pretén que els menors puguin construir progressivament una percepció de control sobre la seva situació personal i de la seva projecció de futur. L'acolliment familiar es troba recollit en els articles 20 i 20 bis d'aquest text normatiu.

L'any 2015 s'aprova la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència que modifica en el seu article segon el Codi Civil recollint en l'article 172 ter la prioritat de l'acolliment familiar respecte al residencial.

L'acolliment ve regulat en el Títol VII del Codi Civil, denominat "De les relacions paterno-filials", Capítol V, "De l'adopció i altres formes de protecció de menors", Secció 1a, "De la guarda i acolliment de menors", i més concretament dels articles 172 al 174 CC. Reformats per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència.

L'article 173 del Codi Civil estableix que, “L'acolliment familiar produeix la plena participació del menor en la vida de família i imposa a qui el rep les obligacions de vetllar per ell, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral en un entorn afectiu. En el cas de menor amb discapacitat, haurà de continuar amb els suports especialitzats que hagués rebut o adoptar-ne d'altres més adequats a les seves necessitats.”

3. La Normativa autonòmica

Pel que fa a la regulació autonòmica de l'acolliment, les Comunitats Autònomes han aprovat i desenvolupat nombroses lleis d'acord amb les seves competències en aquesta matèria i sempre tenint com a referent a la legislació nacional i internacional.

Les competències en matèria de protecció de menors es troben assumides per les Comunitats Autònomes. SI ET VOLT APUNTAR PER ACOLLIR, pots prémer l'enllaç corresponent al teu lloc de residència, on podràs obtenir tota la informació necessària.

SI ET VOLT APUNTAR PER ACOLLIR     

Les competències en matèria de protecció de menors es troben assumides per les Comunitats Autònomes.

Per a tots aquells interessats en aquesta mesura de protecció al menor, poden trobar la informació necessària en el link de Preguntes Freqüents.

SERVEI MULTICANAL Ser AcollidorA  DE CREU ROJA  

Ser AcollidorA és una plataforma tecnològica creada específicament per al projecte d'acolliment familiar de Creu Roja, amb l'objectiu que qualsevol persona interessada pugui contactar amb el Servei per diversos canals per resoldre dubtes o buscar informació relacionada amb l'acolliment familiar, rebent una atenció personalitzada i gratuïta per part de professionals especialitzats.

Per a més informació:www.cruzroja.es/acogimientofamiliar

Dades estadístiques de protecció a la infància

Convenció sobre els Drets del Nen del 20 de novembre de 1989

Declaració dels Drets del Nen de 1959

Campanya 2019         
Última campanya d'acolliment familiar

Preguntes Freqüents.      
Preguntes freqüents sobre l'acolliment familiar