La Convenció de les Nacions Unides relativa als Drets de l'Infant de 1989 i la Convenció de l'Haia de 1993 relativa a la protecció de l'infant i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, constitueixen el marc de principis i drets que han de guiar totes les intervencions i decisions que es prenguin en relació amb els menors d'edat i especialment amb aquells que es trobin en situació de desprotecció.
En aquest marc l'adopció nacional i internacional està considerada com una mesura de protecció, que ha de respondre sempre a l'interès superior del menor, sense que s'hagin de tenir en compte altres interessos aliens al mateix.
Així mateix, la Convenció de Drets de l'Infant en referir-se a l'adopció internacional estableix el principi de subsidiarietat de l'adopció internacional, segons el qual l'adopció internacional ha de ser utilitzada sempre com l'últim recurs un cop esgotades les possibilitats de mesures de protecció en el seu propi país.
Com a recurs de protecció, l'adopció internacional ha d'estar garantida pels Estats responsables de la mateixa i només hi han d'intervenir en aquests processos els organismes competents en matèria de protecció de menors.
Aquests organismes són els únics que, per mandat legal, tenen l'obligació que l'adopció internacional es decideixi sempre en interès del menor.
Quins menors poden ser adoptats i quines persones poden oferir-se per a l'adopció internacional
- Quins menors poden ser adoptats
El menor adoptable és aquell que, no només reuneix les condicions legals per a això, sinó que, a més, les seves circumstàncies personals, psicològiques i socials així ho recomanen. És important poder distingir entre menor necessitat d'una mesura de protecció institucional i menor adoptable. Hi ha molts menors "necessitats de protecció" però no tots ells són adoptables
- Quines persones poden oferir-se per a l'adopció internacional
La persona/s que s'ofereixi per a l'adopció ha de ser capaç d'entendre que, per sobre de tot altre interès, prima l'interès del menor i, per tant, la conveniència de la seva adopció. Ha de, a més, ser capaç d'entendre i donar resposta a les necessitats afectives, de salut i de comprensió de la història viscuda, en raó de la seva edat i de les circumstàncies que l'han envoltat fins al moment de la seva adopció.
Publicacions sobre adopció internacional
El Ministeri, a través de la Direcció General competent en protecció de menors, ha vingut desenvolupant una labor informativa i formativa en matèria d'adopció internacional a partir de la publicació de diversos estudis i documents tècnics.
Aquests estan dirigits a la població general i a les persones interessades en l'adopció internacional, així com també als professionals que, des de l'àmbit públic i privat, participen en els processos d'adopció facilitant-los instruments tècnics de treball.
L'objectiu és impulsar i facilitar, en línia amb els Convenis internacionals i la legislació espanyola en la matèria, l'aplicació d'un sistema garantista en la tramitació de les adopcions internacionals en el qual l'interès dels menors adoptables i la defensa dels seus drets és prioritari.
- Dambach, M. i Messineo, J. (2020): Adopcions Internacionals Intrafamiliars. Garantir el respecte pel dret del nen o nena. Document de treball comparatiu del SSI/CIR nº3: Enfocament en les solucions. Servei Social Internacional. Ginebra
- Aragón, G., Baglietto, C. i Jeannin, C. (2019): Guia per a la valoració de les activitats dels OAA als països d'origen. Servei Social Internacional. Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Espanya
- Dambach, M. (2019): Principi de subsidiarietat. Document de treball comparatiu del SSI/CIR nº1: Enfocament en les solucions. Servei Social Internacional. Ginebra
- Jeannin, C. i Roulez, J.(2019): Accés als orígens: Panorama dels aspectes jurídics i pràctics. Document de treball comparatiu del SSI/CIR nº 2: Enfocament en les solucions. Servei Social Internacional. Ginebra
- Ledesma, J., Louse, H., García, V., Villar, C., Serrano, I. (2019): Manual de recomanacions per a la recerca d'orígens. CORA (Coordinadora d'Associacions d'Adopció i Acolliment)
- Jeannin, C. (Ed.) (2018): Enfortint les competències: Aprendre dels fracassos en l'adopció internacional. Servei Social Internacional. Ginebra
- Baglietto, C., Cantwell, N. i Dambach, M. (eds.) (2016): Responent a les adopcions il·legals: un manual per a professionals. Servei Social Internacional. Ginebra
- Jenny, M. i Romanens-Pythoud, S. (2016): Un futur millor és possible. Promoure la vida familiar per a nens amb discapacitat en institució. Manual per a professionals. Servei Social Internacional. Ginebra
- Boèchat, H., Dambach, M., Maurin, C. i Romanens-Pythoud, S. (2015): L'adopció internacional i els seus riscos: Una guia per als candidats. Servei Social Internacional. Ginebra
- Palacios, J. (2010): L'aventura d'adoptar. Guia per a sol·licitants d'adopció internacional. Ministeri de Sanitat i Política Social. Madrid
- Bernacchi, E., Pregliasco, R. i Crine A.M. (Coords.) (2008): Directrius sobre els serveis post-adopció. Secretariado de ChildONEurope. Florència
- Berástegui, A. i Gómez-Bengoechea, B. (Coords.) (2008): Els reptes de la postadopció: balanç i perspectives. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Madrid
- Palacios, J. (2008): Manual per a intervencions professionals en adopció internacional. Valoració d'idoneïtat. Assignació de menors a famílies. Seguiment postadoptiu. Ministeri d'Educació, Política Social i Esport. Madrid
- García Villaluenga, L. i Linacero, M. (2006): El dret de l'adoptat a conèixer els seus orígens a Espanya i en el dret comparat. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Madrid
- Adopció internacional i recerca d'orígens: Guia per a adoptats. Servei Social Internacional. Ginebra
- Quadern de vida. Servei Social Internacional
- Importància de la salut de l'infant en el procés d'adopció. Servei Social Internacional. Ginebra