Els principals referents normatius de protecció infantil són:
1. A nivell internacional
A nivell internacional hi ha els circumscrits a l'àmbit de les Nacions Unides. Aquí hi ha la Convenció sobre els Drets de l'Infant, l'article 19 de la qual es refereix al maltractament a la infància, i les Observacions Generals del Comitè dels Drets de l'Infant, que s'encarreguen de connectar aquest marc de Dret Internacional amb realitats educatives, sanitàries, jurídiques i socials que afecten nens, nenes i adolescents. Les Observacions Generals més rellevants són:
- l'Observació General Nº12 sobre el dret a ser escoltat (2009)
- l'Observació General Nº13 sobre el dret a no ser objecte de cap forma de violència (2011)
- l'Observació General Nº14 sobre el dret que el seu interés superior sigui una consideració primordial (2014)
A més, també cal tenir en compte els compromisos i metes de l'Agenda 2030 en diversos àmbits, i de manera molt específica amb la meta 16.2: “Posar fi al maltractament, l’explotació, el tràfic i totes les formes de violència i tortura contra els nens” dins de l’Objectiu 16 de promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
Així mateix, el Consell d'Europa compta amb un Comitè Directiu dels Drets de l'Infant (CDENF). Creat el 2020, és l'òrgan intergovernamental del Consell d'Europa responsable de les activitats normatives en l'àmbit dels drets de l'infant i supervisa la implementació de l'Estrategia del Consell d'Europa per als Drets de l'Infant (2022-2027).
Aquest òrgan també supervisa el Comitè d'Experts sobre la Prevenció de la Violència (ENF-VAE), un òrgan subordinat que porta a terme una revisió de la legislació, les polítiques i les pràctiques per enfortir les respostes per prevenir i abordar la violència contra els nens, inclosa la violència sexual i el comportament nociu.
Relacionat amb la violència contra la infància i l'adolescència, el Consell d'Europa compta amb estàndards internacionals per garantir la protecció dels drets de les persones menors d'edat com són:
- el Conveni per a la protecció dels nens contra l'explotació i l'abús sexual (Conveni de Lanzarote)
- el Conveni sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul)
- el Conveni sobre la lluita contra el tràfic d'éssers humans
- el Conveni sobre la Ciberdelinqüència
També en l'àmbit internacional parlar de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) que té el Representant Especial i Coordinador per a la Lluita contra el Tràfic de Persones i el Pla d'Acció de l'OSCE contra el tràfic de persones.
2. A nivell de la Unió Europea
A nivell de la Unió Europea, la «protecció dels drets de l'infant» s'expressa a través de l'article 3 del Tractat de Lisboa i és un objectiu general de la política comuna, tant en l'espai intern com a les relacions exteriors. I més en relació amb la violència estan:
- l'Estrategia per als Drets de la Infància 2021-2024 (en anglès), el punt 3 de la qual tracta sobre combatre la violència contra la infància
- la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d'abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d'éssers humans i la protecció de les víctimes,
- la Directiva 2011/92/UE relativa a la lluita contra els abusos sexuals i l'explotació sexual de menors i la pornografia infantil,
- l'Estrategia de la UE per a una lluita més eficaç contra el maltractament sexual de menors (2020-2025)
3. A nivell nacional
A nivell nacional, el cos normatiu espanyol ha incorporat importants avenços en la defensa dels drets de les persones menors d'edat, així com en la seva protecció davant la violència.
En aquesta evolució encaixa la reforma operada a la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, per la Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, totes dues de modificació del sistema de protecció de la infància i l'adolescència, que introdueix com a principi rector de l'actuació administrativa l'empara de les persones menors d'edat contra totes les formes de violència, incloses les produïdes al seu entorn familiar, de gènere, el tràfic i el tràfic d'éssers humans i la mutilació genital femenina, entre d'altres.
I és molt important l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI). Aquesta llei ve a combatre la violència contra la infància i l'adolescència des d'una aproximació integral, única a tot el territori europeu. La llei va més enllà dels marcs administratius i arriba a diferents àmbits per afirmar la seva voluntat holística. La violència sobre persones menors d'edat és una realitat estesa a pluralitat de fronts. Pot passar desapercebuda en nombroses ocasions per la intimitat dels àmbits en què té lloc, tal és el cas de les esferes familiar i escolar, entorns en què succeeixen la major part dels incidents i que, en tot cas, haurien de ser marcs de seguretat i desenvolupament personal per a nens, nenes i adolescents. A més, és freqüent que en aquests escenaris de violència conflueixin variables sociològiques, educatives, culturals, sanitàries, econòmiques, administratives i jurídiques, cosa que obliga que qualsevol aproximació legislativa sobre la qüestió requereixi un ampli enfocament multidisciplinari.
Aquesta llei, des d'una perspectiva didàctica, atorga una prioritat essencial a la prevenció, la socialització i l'educació, tant entre les persones menors d'edat com entre les famílies i la pròpia societat civil. La norma estableix mesures de protecció, detecció precoç, assistència, reintegració de drets vulnerats i recuperació de la víctima, que troben la seva inspiració en els models integrals d'atenció identificats com a bones pràctiques a l'hora d'evitar la victimització secundària. Aquesta llei a més ha vingut a reforçar els drets dels nens, nenes i adolescents, ja que l'objectiu de la mateixa és garantir els seus drets fonamentals: a la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral, davant de qualsevol forma de violència, assegurant el lliure desenvolupament de la seva personalitat i establint mesures de protecció integral, que incloguin la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del dany en tots els àmbits en què es desenvolupa la seva vida.
Al costat d’això cal assenyalar que, de conformitat amb l'estructura territorial i administrativa de l'Estat espanyol, les Comunitats Autònomes, dotades de potestat legislativa, han desenvolupat àmpliament la legislació autonòmica en matèria de protecció i promoció dels drets de les persones menors d'edat.
Comentar que pel compromís que apareix a la disposició addicional setena de la Llei Orgànica 8/2021 es crea la Comissió de Seguiment de la LOPIVI, encarregada d'analitzar la posada en marxa de la llei, les seves repercussions jurídiques i econòmiques i l'avaluació del seu impacte. La Comissió es crea per la Ordre PCM/126/2023, de 10 de febrer, sent un òrgan de cooperació interadministrativa adscrita al Ministeri de Joventut i Infància en què participen diversos ministeris. Després de diverses reunions, la Comissió ha col·laborat en l'elaboració de l'informe d'implementació de la LOPIVI, un informe raonat que inclou una anàlisi i suggeriments per a la millora del sistema.
Traduït automàticament amb OpenAI des de Castellà